Cada principi d'any hem poso metes per assolir, mai n'he acabat cap.

Aquest m'he posat la de confeccionar un blog, tal com alguns m'havieu suggerit, al menys l'he començat, veurem el que durarà.

El començo amb el que més hem preocupa, el futur. Com no se el que faré quant sigui gran, hem preocupa el futur. Especialment perquè no ens donem compte de que la economia, aquest cop, avança al nostre favor.

El mon avança a favor nostre...

Desprès d'unes dècades, (massa), de desenvolupament insostenible, muntats en un cavall desbocat arrossegant un sistema econòmic en mans de l'especulació i la corrupció a tots els nivells, com més alt era el càrrec que tenía, més corrupte ha sortit el personatge, el catacrac de tot plegat ha estat considerable.

Tots vèiem que aquella economia de favors, formigó, i quitrà a dojo, capitanejats per un exercit  d'excavadores i grues envaint-ho tot, i destruint camps, antigues cases pairals, masies, història, i recursos propis, no podia acabar bé.

Al aparèixer la primera escarda, es va enderrocar tot com un castell de cartes. Als corruptes responsables de la davallada per sort d'ells no els tancaran, es tindrien que fer moltes presons de luxe, i la economia no està per despeses tant elevades.

A partir d'ara hem d'estar convençuts de que el mon avança a favor nostre, i hem de saber aprofitar-ho. Aquella economia global, basada en el consumisme de productes d'importació, carburants, plàstics, i productes químics, a canvi del nostre esforç, endeutant-nos, i construint serveis i instal·lacions de dubtosa rendibilitat i utilitat, i destruint paisatge i recursos, no tenia futur i l'hem d'oblidar i enterrar.

Es hora d'apostar pels innumerables recursos que tenim a les nostres terres, aprendre a gaudir d'ells, i vendre correctament el que ens sobre. Ens sobra molt i de molt bona qualitat, oli, arròs, marisc, peix, taronges, carxofes, tota classe de productes d'horta, fruits secs, carn, mel, sal... I tot enriquit per una cultura ancestral en selecció de varietats, formes de cultiu, conservació, condimentació...

Tenim al costat els centres metropolitans de Barcelona, Saragossa, Valencia, Tarragona, Castelló... Un grapat de milions de persones que necessiten sortir cada setmana, i als que podem oferir una bona part del que necessiten, tant en oci com en productes agroalimentaris de qualitat.

La recent declaració de Reserva de la Biosfera que ha atorgat la Unescoa a les Terres de l'Ebre be com anell al dit. Ara ens falta cooperar per divulgar adequadament els nostres recursos i atractius seguint les recomanacions de la Unesco, i posar a l'abast de tota esta gent la enorme qualitat i varietat de serveis turístics i producció agroalimentaria que som capaços d'oferir.

Es important que la marca "Reserva de la Biosfera", no quedi atrapada en un entramat burocràtic sense conseqüències pràctiques en el desenvolupament econòmic del territori, com passa amb alguns dels organismes i administracions de la zona. Em d'intentar burocratitzar lo indispensable, i no mesclar naps en cols.

La combinació de turisme sostenible i producció agroalimentària tradicional i ecològica, son la base econòmica de les Reserves de la Biosfera de més prestigi, la nostra pot estar a la altura de les millors. Tot depèn de nosaltres.

El mon avança al nostre favor, 
aprofitar-ho adequadament depent de natros.

De l'actitud d'ara, pot dependre el benestar de futures generacions.

 .